NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ OLIVER / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Mont Bar, l’exquisidesa en un bar

Hi ha bars i bars. El Mont Bar és un d’aquells locals on el disseny de l’espai no el priva de calidesa. A més, a la cuina es juga a la lliga de campions dels restaurants

El Mont bar Zoom

Mentre esperem l’Adrià al Mont Bar ens prenem la primera cervesa. L’Ivan, molt exigent, expressa la seva satisfacció per la manera com el cambrer l’ha tirat. Quan ja estem els tres asseguts a taula, sols, sense cap comensal més en tot el restaurant, ens fem les mateixes preguntes... De què va aquest lloc? Tapes de luxe? Platets menuts i cars?

L’arribada dels primers plats(ets) fa preveure un bon dinar. Un nigiri extraordinari de vieira amb anguila, seguit d’un mochi de sobrassada, nous i formatge de Maó. La coca de vidre, foie i pinyons i la ventresca de tonyina marinada amb emulsió de pinyons van posar un final esplèndid a la primera part del dinar.

De moment, com veieu, no parlem encara de la gent de sala. Reconeixem que al principi no vam trobar el partenaire adequat. El primer que ens va atendre era seriós. Vam pensar que potser havia passat una mala nit, perquè el volum de feina no era excessiu. Però afortunadament als 38 minuts de joc va aparèixer el Jaime, un extremeny de naixement que va saber el que volíem i ens va explicar els detalls curiosos dels plats. Aquí el Carles va deixar anar una altra frase de les seves: “El Jaime la toca”.

Un xef guanyador

A la segona part del dinar arriben els plats forts. Els de guanyar la Champions. La reacció que tenim en tastar el sandvitx de peus de porc amb gambetes i l’ou escumat amb sopa de xili i gamba fa que sigui urgent l’arribada del xef a la nostra taula per felicitar-lo.

Aquell dia el responsable dels plats és el xef Javi Méndez. Li preguntem com ha aconseguit aquest gust únic de la salsa de l’ou. Perquè aquesta salsa és com si fos un suquet d’arròs de mar. Entre els ingredients porta curri, xili i coriandre. (Acabem de revelar un secret que no podíem. Perdó per l’espòiler gastronòmic.)

El gust dels turistes

El xef ens explica que abans l’elaboraven amb trufa negra i que van decidir canviar. I hi van afegir gambes. Millora i molt, però aquest detall fa que els turistes es queixin i li diguin cada vegada que “el plat està salat”. Per a nosaltres segurament és un dels millors plats que hem tastat els tres junts.

Acabem el dinar amb un parell de copes de Frangelico i un Bulldog amb Coca-Cola Zero. Hi ha coses que no canvien. Una copa és la millor manera de celebrar un triomf. Li posem una nota molt alta, sobretot pel nivell del menjar: elaboració, presentació i finalització. Va ser una bona elecció triar un restaurant a prop de la redacció de l’ARA, perquè ens havíem de fer les fotografies per a la nostra secció i, com veieu, vam sortir amb uns bons somriures.

MONT BAR L’exquisidesa  en un bar Zoom

MONT BAR L’exquisidesa en un bar