NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ OLIVER / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

L’Ó, un profeta a casa seva

Anar a L’Ó és una de les bones raons per acostar-se al Món Sant Benet: un espai de pau, cultura i gastronomia en un emplaçament únic al bell mig del nostre país

L’Ó, un profeta a casa seva Zoom

Decidim agafar el cotxe i anar d’excursió amb una bona excusa: visitar el temple que Jordi Llobet té al Món Sant Benet. En Jordi és un bagenc que té la sort de treballar al costat de casa. Es va formar a l’escola d’hoteleria Joviat i ara és un dels seus millors representants. Als seus inicis va guanyar la primera estrella Michelin al restaurant El Cingle, (Vacarisses) de la mà de Montse Estruch, la propietària. Una relació professional que va durar 10 anys.

I va ser al 2013 quan l’Hotel Sant Benet va pensar en el talentós Jordi Llobet per assumir el repte de tornar a posar en primera línia la gastronomia de l’hotel. Il·lusionat com ningú va decidir acceptar el repte de la mà de la Irene, cap de sala i sommelier excepcional, i de la Marisa, cambrera amb molta bonhomia i empatia. Quatre mesos després que Jordi Cruz s’endugués l’estrella de l’Angle en Jordi la va recuperar per a L’Ó.

Llobet és un entusiasta del producte de proximitat i de la feina de Toni Massanés a la Fundació Alícia. Aquesta fundació es dedica a investigar sobre la cuina amb la finalitat que tothom mengi millor. És a tocar de L’Ó, dins del complex del Món Sant Benet. Les sinergies entre la fundació i Llobet es veuen reflectides en més d’un plat.

Vam triar el Petit Menú Degustació (65 € sense celler), format per dos aperitius del xef (gelat de tomàquet, api i escuma de vodka i botifarra de perol amb bolets i aroma de farigola), dos entrants ( ajoblanco amb escopinyes i raïm i pop a la brasa i fumat amb patata, pebrot, allioli suau i caviar d’oli picant), un peix (rap amb textures de cítrics), una carn (jarret de vedella amb gelatina de Pedro Ximénez i albergínia blanca), postres (assortiment de formatgets) i petits fours.

Aquest menú és d’una exquisidesa molt remarcable. Després de parlar amb en Jordi ens vam assabentar que acabàvem de convertir-nos en uns privilegiats, ja que vam tastar la primera albergínia blanca de la temporada, un producte recentment recuperat: del camp al plat en qüestió de poques hores. L’albergínia blanca és més suau que la negra però té una conservació més difícil. Fa més d’un segle que es va deixar de cultivar. La feina de la Fundació Alícia i el talent d’en Jordi han permès incorporar-la a un plat que per ell mateix ja ens hauria fet plorar.

L’apoteosi final

El final va ser apoteòsic, amb un assortiment de formatges artesans disposats gradualment de suau a fort, un recorregut que acabava amb un tupí amb aiguardent. Aquest viatge pels sentits el va triar la Irene, i la Marisa va ser l’encarregada de suggerir-nos que acompanyéssim els formatges amb un vi generoso sorprenent: l’Apóstoles del celler González Byass. Un Palo Cortado amb més de 30 anys de criança. D’aquesta manera va concloure l’espectacle produït i dirigit amb excel·lència, professionalitat i sentiment per Jordi Llobet. Ara només ens quedava fer el gintònic de rigor i explicar aquí l’experiència.

Zoom