NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ OLIVER / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

El Bigotes, un dinar sobre el mar

Situat en un racó de la cala Mastella, a Eivissa, El Bigotes permet degustar un bullit de peix extraordinari en un lloc idíl·lic per als amants del peix i del mar

El Bigotes, un dinar sobre el mar Zoom

Juan Ferrer té 87 anys i la gran majoria d’anys, per no dir tots, els ha dedicat al mar. Sempre el té a prop, perquè és la seva vida, tot i que ara ja no pot endinsar-s’hi i passar-se hores pescant com feia abans, perquè la força ja no és la mateixa. El que continua intacte, per molt que passin els anys, és la força del seu petit restaurant a la cala Mastella: El Bigotes. Una caseta de fusta situada en un racó paradisíac on se serveix un bullit de peix excel·lent i on trobar taula a l’estiu és una missió gairebé impossible.

Els integrants del Ni un dia a casa vam coincidir a Eivissa durant uns dies del mes de juliol. I no ens va costar gaire posar-nos d’acord per fer una visita a El Bigotes. Vam trucar-hi amb tres o quatre dies d’antelació per demanar cita. “Ho tenim tot ple fins d’aquí deu dies”, ens van dir. I ens van recomanar anar trucant als migdies, cap a la una, per si es cancel·lava alguna reserva o algú no es presentava puntual. Perquè, a El Bigotes, si fas tard no dines. Aquesta opció ens va deixar molt poques esperances, tot i que vam intentar veure-hi el costat positiu: ja teníem excusa per tornar a Eivissa l’any que ve. “Tinc un forat, m’acaben d’anul·lar una taula”. Bingo! Diumenge al migdia i teníem taula a El Bigotes. Ens vam abraçar i tot. Vam tenir molta sort.

El restaurant sembla que suri sobre el mar. Les poques taules que té s’apilonen en un racó de la cala i, si et toca seure als extrems, tens la sensació d’estar dinant sobre l’aigua. El lloc és meravellós. Ens hipnotitza el so d’un mar tranquil i el moviment del llaüt del Juan, que descansa amarrat al costat del seu restaurant. Juan Ferrer, s’hi llegeix, i ens l’imaginem en plena activitat transportant el peix que ens estem a punt de menjar, tot i que també ha perdut força amb els anys. El Juan, que sempre s’asseu al mateix lloc, com si fos un client més, se’l mira de tant en tant, recordant amb enyorança la seva època daurada de pescador.

Devorem el pa amb allioli mentre esperem que comenci l’espectacle. Ni demanem ni esperem la carta, perquè sabem que a El Bigotes tothom menja el mateix: el que es cou des de fa més de 40 anys a l’enorme olla que bull sobre el foc de llenya de pi, just al costat de les taules. De primer, bullit de peix (amb el peix del dia), després l’arròs a banda i de postres flaó (pastís típic d’Eivissa) acompanyat d’un bon cafè caleta. L’olor del bullit és tan espectacular que fins i tot els peixos que envolten el llaüt del Juan i que sembla que l’esperin s’acosten a la zona de les taules, impacients per si cau alguna resta. Però de la nostra taula no cau res, com a molt un bocí de pa. Entenem com és possible que el Juan mengi cada dia el mateix plat des de Setmana Santa fins a l’octubre.

Amb dificultats, ens aixequem per anar a buscar el cotxe. Però abans saludem el Juan i el seu famós bigoti, i li agraïm que un bon dia, fa més de 40 anys, decidís cuinar el peix que pescava en comptes de vendre’l.

Zoom