NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ OLIVER / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

La Marineta: qualitat sense estrella al cor del Maresme

Fa quatre anys Pere Patuel, criat entre fogons i format a l’escola Hoffman, va fer realitat el seu somni: obrir el seu propi restaurant a casa, a Mataró

Restaurant La Marineta, Mataró / CÈLIA ATSET Zoom

Patuel és un jove però experimentat xef que va començar treballant a El Racó d’en Freixa. Després se’n va anar per liderar durant set anys el nou projecte de Ramon Freixa a Madrid, i el va portar a aconseguir dues estrelles Michelin. Ara dirigeix La Marineta, a la capital del Maresme.

La Marina fa mil i un equilibris per poder rebre tothom, però no sempre ho aconsegueix. Més d’una vegada ha de respondre amb un “Ho tinc tot ple” quan li truquen el mateix dia per tenir taula a La Marineta. Sempre hi ha gent, gairebé sempre està ple, tant per dinar com per sopar. Al migdia, entre setmana, ofereixen un menú de qualitat que per 18 € inclou tres plats (entrant, primer i segon), postres i beguda. A la nit toca degustar l’extensa i variada carta del restaurant. “Us confirmo més tard si podeu venir”, ens va dir quan vam trucar per sopar el mateix dia. Vam tenir sort. Era un dimarts i tenia un forat.

La Marina és la cap de sala de La Marineta i l’orgullosa mare de Pere Patuel, el xef del restaurant, que es desviu a la seva petita cuina per tirar endavant un projecte personal. Era la seva gran il·lusió: muntar un restaurant a casa, a Mataró, després de sentir que havia tocat sostre a Madrid. El 2013 va obrir La Marineta, en homenatge a les Marines de la família: la mare i l’àvia. I en aquest local acollidor i alhora informal fa quatre anys que ofereix una proposta de tapes i platets d’un nivell molt alt.

És la tercera vegada que l’Adri visita el restaurant. El Carles i l’Ivan ens hi estrenem amb la intenció de tastar-ho tot. No és notícia: venim amb gana. La carta té dues pàgines dedicades al menjar i hi ha molta varietat. Decidim que demanarem uns quants entrants i un segon per cap. Compartirem la tempura d’alga nori, les braves que piquen, la trufa sorpresa: amb foie mi-cuit, tòfona i castanyes, el tàrtar de tonyina amb crema d’alvocat, mango i sriracha, i les vieires XXL amb tubercles i tòfona. No en deixem res, sobretot dels dos últims, absolutament brillants.

Mentre esperem els segons fent uns glops del vi de l’Empordà que hem demanat, mirem cap a la finestra des d’on es veu tota la cuina i com treballen el Pere i el seu equip. La coordinació ha de ser total perquè l’espai és reduït. Certament, és un miracle el que fan. “Del Maresme: calamarsets d’Arenys amb botifarra negra d’Argentona, confitura de tomàquet i ceba”, diu el cambrer, i el Carles aixeca el dit. Quina pinta! A veure qui ho supera, això! “Per sucar-hi pa: les espietes de costa amb cansalada, mongeta i botifarra”. Per a l’Adri. “Finíssim: carpaccio de peus de porc i gambes d’Arenys”, és el segon de l’Ivan. Tres plats espectaculars: originals i sobretot molt gustosos. Hauríem repetit si no fos perquè estem tips i perquè repetir seria un crim amb una carta amb tanta oferta.

Les postres és l’únic però que se li pot posar a La Marineta. I és un però amb lletra molt petita. Són pots amb diferents combinacions (tiramisú, crema anglesa amb cirera, etc.), boníssims, però un pèl lluny del nivell dels plats. L’Ivan demana un pa amb xocolata estratosfèric que li ofereixen a part. El que sí que repetirem és la visita al restaurant.

Vieires XXL de La Marineta Zoom

Vieires XXL de La Marineta / CÈLIA ATSET