NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ OLIVER / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH
Barcelona

Dos pebrots: ens mengem la història

Descobrir, menjar i xerrar, això és el que fem. Tres tios normals amb el morro fi, això és el que som. Ni experts ni gastrònoms. Ens agrada tastar i ho compartim.

La sala del restaurant Dos Pebrots / CÈLIA ATSET Zoom

“Ami em fot gràcia el Dos Pebrots”, va dir el Carles. No ens ho vam pensar. Fa quasi un any que l’Albert Raurich i la Tamae Imachi van obrir aquest local del Raval. És curiós que fa anys hi anàvem per fer gintònics al costat de Pepe Rubianes o Carles Flavià, però ara per menjar ens trobem amb els àpats de Jaume I o els fenicis. Al principi volien oferir platets, tapetes... però l’Albert, excap de cuina d’El Bulli, després de llegir i llegir sobre la història de la gastronomia (està preparant la Bullipèdia amb el Ferran Adrià), va pensar que aquesta història ens la podíem menjar. Provem-ho!

Tots tres arribem amb la mateixa cara, la barreja d’incertesa i il·lusió que ens encanta sentir abans de seure a la taula d’un restaurant. Què menjarem? Gaudirem? Hem sentit parlar dels pits de truja i el fricandó de peix, sense més detalls. Tenim gana i molta curiositat. La carta és extensa, amb molts plats i indicacions i estris per menjar-los: forquilla, cullera, pinces, cullera de fusta...

Afortunadament apareix la Lourdes Marín, cap de sala i àngel de la guarda. Ens veu atabalats. Somriu i ens proposa una solució en forma de menú degustació: tres opcions: de 50, 60 o 70 euros. Si hem vingut, ho fem bé: 70. És un dels nostres lemes. El cos l’agraeix, la butxaca no tant.

Ens arriba un plat ple de gel amb trossos de fruita. El xarap. La Lourdes ens explica que els àrabs donaven sempre la benvinguda d’aquesta manera. Hi ha raïm, taronja, poma, pinya i altres fruites banyades en licors com rom, anís o vodka. El gust és peculiar. Ens mirem amb cara de “com tot sigui així...”, però callem. Just després arriben els peixos: seitons en vinagre (sencers), peixets curats (verat, tonyina, salmó salvatge, sorell, llobarro i anxoves). Els peixos en sal són de les elaboracions més antigues del Mediterrani, del 2000 abans de Crist. Època dels fenicis. La pregunta és com s’ho fan per curar els peixos com els fenicis. La Lourdes ens assenyala la part de dalt del restaurant: allí, durant quatre mesos els tenen guardats en càmeres per garantir-ne la maceració. “Hi ha peixos que han estat més temps aquí que algun companys”, ironitza.

Seguim amb la truita amb pinyons, gàrum, herbes i un toc de mel, que ens preparen a la taula. El gàrum és una salsa que surt de la fermentació a base d’espines de peix. Després arriben les favetes amb llet d’ametlla, per a l’Ivan, un dels millors plats de la carta. I per fi el plat estrella que tothom fotografia: els pits de truja ibèrica Maldonado. La mamella de truja. Ens porten la figura d’una truja boca amunt amb els pits comestibles. Original.

Venen les garotes amb pernil, els cargols amb tripa de bacallà, el fricandó de peix (extraordinari), la tonyina a la feira (per sucar-hi pa, oi, Adrià?), la patata i ceba a la brasa amb pebrots murcians, i més. S’ha de tenir “pebrots” per tastar-ho tot. Darrere els fogons hi ha un tio perfeccionista, curiós, que investiga, aprèn i ho explica. Ingredients que intentem fer servir nosaltres en aquesta secció: Ni un dia a casa.

DOS PEBROTS Ens mengem la història Zoom

DOS PEBROTS Ens mengem la història / CÈLIA ATSET